Píndola de coneixement. L’afàsia és un trastorn del llenguatge que pot afectar la capacitat de parlar, entendre, llegir i escriure. Sovint apareix de manera sobtada, com després d’un ictus, però també pot desenvolupar-se de forma progressiva, especialment en casos de demència. En aquest context, l’afàsia pot ser un dels primers símptomes i empitjorar amb el temps, dificultant greument la comunicació i la qualitat de vida de la persona afectada i del seu entorn.
Tot i que sovint es confon amb altres dificultats motores o cognitives, cal diferenciar l’afàsia d’altres trastorns com les pràxies, que afecten la capacitat de planificar i executar moviments voluntaris.
Causes principals de l’afàsia
Les causes principals de l’afàsia inclouen accidents cerebrovasculars, lesions cerebrals traumàtiques i malalties neurodegeneratives. En el context de les demències, l’afàsia pot agreujar els desafiaments comunicatius, afectant significativament la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies. Entendre els diferents tipus d’afàsia, els seus símptomes i les opcions de tractament és essencial per proporcionar una atenció adequada i millorar la comunicació amb les persones afectades.
A més, en el cas de les demències, l’afàsia pot ser un símptoma precoç i empitjorar amb el temps, dificultant la comunicació i afectant la qualitat de vida de la persona afectada i del seu entorn.
Tipus d’afàsia: fluents i no fluents
Hi ha diferents tipus d’afàsia, que s’engloben en dos grups principals:
Afàsies fluents: Les persones afectades poden parlar amb fluïdesa, però sovint utilitzen paraules incorrectes o inventades. És a dir, que tot i que la seva parla és aparentment fluida, la comprensió i la coherència són pobres.
Afàsies no fluents: Les persones amb afàsia no fluent tenen dificultats per parlar. La seva comprensió és bona, però la producció del llenguatge és limitada i agramatical, amb dificultats per formar frases completes.
Com diferenciar l’afàsia de Broca i Wernicke?
Quan es parla dels diferents tipus d’afàsia, sovint es destaquen l’afàsia de Broca i l’afàsia de Wernicke, ja que van ser els primers subtipus descrits i han estat fonamentals per entendre la relació entre cervell i llenguatge. Cadascuna afecta una àrea específica del cervell: l’àrea de Broca, situada a la part frontal inferior de l’hemisferi esquerre, i l’àrea de Wernicke, ubicada a la part posterior superior del lòbul temporal esquerre.
L’afàsia de Broca s’engloba dins del grup de les afàsies no fluents. Les persones amb aquest tipus d’afàsia tenen dificultats per articular paraules i formar frases coherents,causant una parla lenta i amb errors gramaticals. Tot i això, la comprensió del llenguatge està força preservada, i solen entendre el que se’ls hi diu, però tenen problemes per expressar-se. Per exemple, poden dir paraules soltes com “menjar… casa”, però no frases completes. Sovint, aquestes persones són conscients de les seves dificultats i poden sentir-se frustrades.
En canvi, l’afàsia de Wernicke forma part de les afàsies fluents. Les persones amb aquest tipus d’afàsia poden parlar amb fluïdesa, però el seu discurs pot incloure paraules inventades o inapropiades. A més, tenen greus dificultats per comprendre el llenguatge parlat i escrit, i moltes vegades no són conscients dels seus errors. Aquesta manca de consciència pot complicar la seva interacció amb els altres.
Tot i això, hi ha altres tipus d’afàsies:
- Afàsia global: la persona té grans dificultats per parlar i entendre.
- Afàsia anòmica: dificultats per trobar paraules específiques, sobretot noms.
- Afàsia de conducció: hi ha bona comprensió i parla fluida, però amb molta dificultat per repetir paraules o frases.
Símptomes d’afàsia en persones amb demència
En el context de la demència, alguns dels símptomes habituals son:
- Dificultat per trobar paraules (anòmia).
- Repetició constant de paraules o frases.
- Frases inacabades o sense coherència.
- Problemes de comprensió del llenguatge oral o escrit.
- Canvis en la fluïdesa verbal.
- Dificultat per llegir i escriure.
- Ús de neologismes, paraules inventades sense significat.
Diagnòstic i tractament de l’afàsia
L’afàsia és diagnosticada per neuròlegs, però el tractament principal recau en logopedes especialitzats en trastorns del llenguatge.
L’atenció precoç i l’acompanyament personalitzat poden ajudar a millorar la comunicació i la qualitat de vida de la persona amb afàsia, especialment quan va lligada a una malaltia neurodegenerativa com la demència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada